Resultats de la cerca frase exacta: 224
Diccionari de la llengua catalana
|
71.
ínfer -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Concrescent amb el receptacle que l'embolca, s'aplica a l'ovari de la flor. [...]
|
|
72.
zigomorf -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En anat. animal i vegetal, que té un sol pla de simetria. Una flor zigomorfa. [...]
|
|
73.
floronat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., que té el cim o les extremitats en forma de cap de flor de lis, s'aplica a un mont o a una creu. Que té els perfils exteriors en forma de caps de flor de lis, de manera que els caps d'un perfil corresponguin als espais buits de l'altre, s'aplica a una peça [...]
|
|
74.
desflorir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una planta, perdre la seva flor. L'ametller es desfloria en una pluja rosada de pètals. [...]
|
|
75.
dicasi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inflorescència cimosa, cada eix de la qual produeix, per davall la flor terminal, dues branques oposades. [...]
|
|
76.
ginostem
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Òrgan constituït per la concrescència dels estams i l'estil en la flor de les orquídies. [...]
|
|
77.
buixol
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba rizomatosa de la família de les ranunculàcies, de fulles palmaticompostes, les caulinars fent un verticil de tres sota la flor, que és blanca o rosada i solitària, i fruit format per diverses núcules, de floració primerenca, pròpia dels boscos humits [...]
|
|
78.
brancada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca amb relació a la fruita o a la flor que porta. Brancatge, especialment d'un arbre. [...]
|
|
79.
casmogàmia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pol·linització en què l'estigma pot rebre pol·len aliè perquè s'acompleix quan la flor és oberta. [...]
derelicte
|
|
80.
derelicte
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nau abandonada que sura a flor d'aigua. Restes d'un vaixell naufragat o del que contenia. [...]
|
derelicte
1 m. [TRA] Nau abandonada que sura a flor d'aigua.
2 m. [HIH] [HIA] Restes d'un vaixell naufragat o del que contenia.